No ploreu perquè marxem, ploreu perquè no tornarem

Avui és un dia trist per a Birreiros. Hem de comunicar-vos que fins aquí ha arribat el nostre projecte. Han sigut dos anys molt intensos, plens de grans moments, de castells enormes, de moltíssims quilòmetres, de milers i milers de fotos i piulades… Però lamentant-ho molt i amb la mà al cor, s’ha acabat. Els motius són molt diversos: “ja no sento el mateix”, “ja no és com abans”, “necessito temps per pensar”, “ja no em fas RT” i un llarg etcètera. Però no podem continuar amb una situació cada vegada més forçada.

Aquestes dues temporades ens han situat amb un índex de creixement molt positiu: hem arribat gairebé als 800 seguidors i a les 3500 piulades. Per no comptar la multitud de places que hem visitat (quasi setmanalment), les cròniques ocasionals i les taules de dades i estadístiques diverses. Un dels nostres cofundadors, en Riveiro, ho comenta: “No ens podem queixar, aquest 2013 ha estat espectacular. Hem gaudit de la millor temporada castellera de la història, dels millors castells, acompanyats de fites històriques remarcables. Hem visitat les places més prestigioses. I a nivell personal no m’ha ha anat gens malament. Però ara… què? El sostre és massa alt i necessito trobar nous reptes fora de Birreiros. M’he buidat, com el Guardiola”.

I és que a Birreiros cada vegada la situació estava més tensa. Aquesta temporada pletòrica a nivell casteller no ha acompanyat en cordialitat a l’equip de Birreiros. Tot i establir uns registres prou satisfactoris, el fet és que ens trobàvem davant d’un equip bastant desmotivat. En Marcos, l’altre cofundador, ho comenta de primera mà: “No negaré que em feia il·lusió arribar a la propera Santa Eulàlia o a la festa dels #1000Birreiros, però així és impossible treballar. Les baralles i els insults entre els diferents membres de Birreiros cada vegada eren més constants. És trist, però el que abans era un grup d’amics s’ha trencat. A més, s’ha fet història i tot el que tu vulguis, però a l’hora de la veritat l’únic que treballa sóc jo. Això tampoc ajuda. Jo, plego”.

Ningú no escapa a la crisi econòmica, i aquest ha sigut un dels motius que ha propiciat la nostra dissolució. Enguany ha sigut molt dur per a nosaltres en aquest aspecte. Les despeses de Birreiros aquest 2013 han crescut enormement, i els nostres escassos ingressos (per no dir nuls) no han sigut suficients per afrontar-les. Hem perdut diners. Tarifa de dades premium, mòbils d’última generació, cervesa, Anís del Mono, litres i litres de benzina… Hem arribat a tal punt que no hem pogut ni assumir la renovació del domini de www.birreiros.cat. Tal i com s’acostuma a dir, hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. En Josele, membre honorífic, comenta la situació en qualitat de magnat: “Jo vaig entrar per salvar-los. Volia ser l’Abramovich de Birreiros. Però no ha sigut suficient. Haver de plegar després de dos mesos piulant, és un cop molt dur. Estic consternat. Jo no només deixo Birreiros, també deixo la cervesa”.

Els altres membres tampoc han obviat una situació crítica i abocada al fracàs. En Joaquim afirma: “D’acord, aquest any me’ls he tocat a dues mans. Però ara ja és massa tard per valorar-ho. Sabeu què? Si el Lendoiro ha plegat, doncs jo també. Ja vindrà algú altre”. En Quesada també ha comentat les seves desavinences i els seus problemes al llarg d’aquest any, d’entre els quals destaca la falta de noies al grup: “Això és un campo de nabos, sembla la DesemBEER! Jo me’n vaig als Rovellons o als Gripaus Blaus, que amb una mica de sort trobaré alguna petxina”.

No ens esperàvem que el nostre comiat fos tan dur. Per acabar i no allargar més l’agonia, només ens queda agrair-vos a tots els seguidors la vostra fidelitat i el vostre suport durant aquests dos anys tan macos. No tornarem, així que també aprofitem l’ocasió per desitjar la millor de les sorts a la resta de projectes de difusió castellera, que esperem que continuin fent-ho tan bé com fins ara. Molta sort als companys del Mirant Amunt, del Quarts de Nou i de La Fageda. I, també aprofitant l’avinentesa, us desitjem unes bones festes i un feliç 2014 sense Birreiros.

Fins sempre!