El 10 de maig de l’any 2000 a Barcelona es va poder veure el primer castell universitari folrat pròpiament dit (anteriorment s’havia fet algun pilar de 5 folrat), de la mà dels Arreplegats de la Zona Universitària, una colla que va revolucionar el món casteller universitari gràcies a la seva filosofia tan ambiciosa. Tot i quedar en intent per molt poc (un intent de pilar de sis folrat), aquell fet va demostrar que aquell monstre era possible, però alhora va obrir el gran debat sobre els castells “no ortodoxos”.
Els Arreplegats de la Zona Universitària van ser els pioners en això dels folres universitaris, i fins relativament poc temps, els únics. I és que des d’un sector del món casteller es mirava, o millor dit, es mira amb mals ulls aquests castells (pilar de 6, dos de 7, tres de 8 amb folre i el pilar de 7 amb folre i manilles). Bàsicament, el que es buscava era equiparar cada castell universitari amb el mateix de convencional d’un pis superior: 2d8f convencional amb el 2d7f universitari, Pd6 convencional amb Pd6f universitari, Pd7f convencional amb Pd7fm universitari, i així successivament.
Anys després, veiem que de moment, aquest sistema s’ha pràcticament calcat. El 4d9 sense folre s’ha arribat a fer (de la mateixa manera que el 4d8 universitari) però no el 3. Els tres pilars (de 5, 6 i 7 universitaris amb els de 6, 7 i 8 convencionals). L’únic castell que, seguint aquest mateix principi, hauria de ser factible però encara no s’ha vist seria el 2d7 sense folre universitari, deixant de banda els hipotètics 2d8fm, pd8fmp, 5d8f, etc.
Així doncs, és lícit que una colla castellera universitària es pengi d’aquest recurs a l’hora de mirar més amunt dels castells de 7? És realment tant significant la diferència de pes entre els poms convencionals i els universitaris per equiparar els castells amb un pis menys? Personalment crec que no és correcte prendre’ls com a castells equiparables. Dit d’una altra manera, un pilar de 5 universitari no comporta la mateixa dificultat que un pilar de 6 convencional, però en comporta força més que un pilar de 5 convencional.
Tot i això, i deixant de banda la dificultat de cada castell, els folres (o manilles) universitàries no només comporten la superació d’una colla en nivell de castells. La funció més important d’aquest folres és la formació de castellers que en altres condicions disposaria de poques o inexistents oportunitats per a aconseguir-ho. En molts casos, aquests castells ofereixen la possibilitat de experimentar ja sigui a nivell tècnic de cada posició o com a nivell formatiu per a una colla convencional que vol començar a incorporar els folres als seus assajos, gràcies a la gran difusió d’informació que suposa el contacte continu de gent de diferents colles.
Deixant enrere tota aquesta teoria, amb els anys més colles s’han sumat a la filosofia “Arreplegada”. Per una banda els Marracos de la Universitat de Lleida, amb el 2d7f i per una altra els Xoriguers de la UDG amb el mateix castell la temporada passada i amb el més que probable pilar de 6 folrat enguany, de moment les úniques colles que han pogut arribar a aquest punt per volum de gent tret dels Ganàpies.
Així doncs, ens hem d’obrir a noves experiències i mirar amunt, o és millor seguir aquest model retrògrada i tradicional que defensa que aquests castells no porten folre?
Birreiros 